El passat 12 de febrer la família Pons-Farré va fer donació a l’Associació Pessebrista de Tarragona d’un conjunt de figures dels germans Castells. Aquestes figures pertanyien a Josep Pons Mestres, que fou membre de l’Associació Pessebrista de Tarragona.

L’associació rebé aquestes figures de mans de Jordi Pons Farré, fill de Josep Pons. La majoria de les figures han sortit del tallers dels germans Castells, un dels més reputats de l’Estat. Juntament amb les figures, la família ha aportat documentació gràfica i fotogràfica d’alguns del treballs de Pons Mestres, així com de retalls d’articles de diari referents a algunes de les activitats de l’associació de finals dels 70 i començaments dels 80 que ja han estat escanejats per a passar a formar part de l’arxiu de l’entitat.

L’associació va agrair personalment aquesta donació, amb el ferm compromís de vetllar per la seva conservació i per la utilització, quan escaigui, en els treballs, de manera que continuïn vives al servei de la difusió del pessebrisme.

Qui era Josep Pons Mestres?

Josep Pons Mestres (Tarragona, 1925-1988). Comença a conèixer el món de l’art i, especialment, el del dibuix, al costat del seu pare, Joaquim Pons Isart (Hostalets de Pierola, 1889 – Tarragona, 1936), mestre de cases format a l’Escola Massana (Barcelona) i constructor a Tarragona, entre molts altres edificis, de la seu de la Caixa de Pensions, de l’arquitecte barceloní Enrique Sagnier Villavecchia, i de les cases Musolas, Rabadà i Aleu (Rambla Nova, números 77, 88, 90 i 97, respectivament).

Havent après de manera autodidacta l’art del dibuix a la ploma, l’any 1946 Josep Pons és premiat al II Salón de Arte Juvenil, organitzat pel Centre de Lectura de Reus. L’any 1950 la seva obra Paz rep el segon premi en la secció de Dibuix a la I Exposición de Arte de la Obra Sindical, celebrada a Melilla, on feia el servei militar —el primer premi fou declarat desert—. L’any 1951 participa a la I Bienal Hispanoamericana de Arte, celebrada a Barcelona.

La seva primera exposició individual de dibuixos a la ploma té lloc al Saló del Sindicat d’Iniciativa i Turisme de Tarragona l’abril de 1953. El desembre del mateix any exposa la seva obra a la Sala Los Madrazo, de Madrid, on també presenta les seves obres un bon amic seu, l’aquarel·lista Joan Baptista Plana. L’any 1954 exposa de nou al Sindicat d’Iniciativa i Turisme.

També participa en exposicions col·lectives, com la I Exposición «Artistas tarraconenses», a la sala de la Llibreria Guardias. Presentada pel Dr. Pere Batlle Huguet, director del Museu Diocesà, en aquesta exposició van participar, entre altres destacats artistes, Salvador Martorell, Lluís Saumells, Joan Salvadó Voltas, Eustaqui Vallés, Saturnino García Anguera, Antonio Gonzalo Lindín, Josep Icart, Tomás Olivar i Joan Baptista Plana.

Atret des de jove pel pessebrisme, obté, en l’especialitat de diorames del concurs organitzat anualment per l’Associació Pessebrista de Tarragona, el primer premi els anys 1978, 1980, 1981 i 1982, i el segon premi l’any 1979. A proposta de l’entitat tarragonina, en el XX Congreso Nacional Belenista, celebrat a Valladolid el 1982, se li concedeix el «Trofeo Federación Española Belenista» en reconeixement del seu treball i la seva obra.

Des del 1983 crea diorames per a les exposicions nadalenques organitzades per l’Associació Pessebrista de Tarragona, de la directiva de la qual passa a formar part. Una de les seves últimes obres és el diorama «El somni de Josep», que forma part del conjunt pessebrístic instal·lat de forma permanent al Santuari de la Mare de Déu de Loreto de Tarragona.

Imatges d’algunes de les figures donades: